I had my world, strapped against my back. I held my hands, and never knew how to act. And the same black line that was drawn on you was drawn on me, and now it’s drawing me in. he pogut llevar-me i traçar el recorregut fins a l’estació mentalment. Llàstima que el meu cap estigués […]
com si m’hagués quedat encallada en el temps em torno a trobar a casa, en pijama tot el dia, controlant-me la temperatura i ingerint diversos tipus de pastilles. Sembla que aquest hivern ha arribat per quedar-se. He perdut tot un cap de setmana, un dinar, una passejada, un sopar i una conversa. I qui sap […]
en el meu vell i atrotinat diccionari d’anglès-català em recorden que sí, que once vol dir una vegada. Es veu que em malfixava: jo hagués jurat que significava a vegades. I així la cosa canvia. Però no pas la sensació d’haver aprofitat una nit de divendres i amortitzar la d’euros que costa ara una entrada […]
Ara bé, el futur sempre és incert. L’experiència m’ha ensenyat que jo puc tenir els meus plans, però la vida té els seus. t’aixeques al matí i vas a treballar. Passes per un carrer sense asfalt on hi ha un bar amb el vidre trencat i una cinta de la policia que t’atura a la […]
(…) l’únic que vull és oblidar aquesta setmana i construir-me’n una a la meva mida: tornar a ser jo Tweet
els viatges en metro acostumen a ser avorrits. La gràcia de tot plegat és arribar als llocs amb rapidesa, per la qual cosa tens poc temps per gaudir del viatge. Si hi sumem les característiques negatives que acostumen a tenir els vagons de metro barceloní, les coses es compliquen. Però sempre hi ha ocasions en […]
fa dies que l’única preocupació que tinc és vagarejar per tota la casa arrossegant els peus amb la cara pàl·lida. M’assec al sofà i em perdo dins la televisió. Llegeixo el diari i tres llibres alhora. Perdo unes quantes hores davant l’ordinador. Engego la consola i m’adono que ja em sé els jocs de memòria. […]
la vida a vegades sembla una successió de casualitats i, d’altres, simplement ho és. Com aquella vegada que, des de la finestra de la feina, es veia una gran taca de sang al mig de la carretera. Estava envoltada per un munt d’armilles grogues reflectants i dos autobusos se la miraven des del seu semàfor […]
la realitat sempre supera la ficció. I això és així perquè la ficció sempre surt de la pròpia realitat maquillada. Però una cosa és saber-ho i l’altre és creure-s’ho. Pots estar tranquil·lament al sofà mirant una pel·lícula sabent que tot surt d’algú amb molta imaginació. Però, si hi penséssim, segur que a la vida real […]
fa dies que no podia entrar a la que és la meva casa virtual. Algú va tancar la porta per dins i es va deixar la clau al pany… i em vaig haver de quedar al replà, damunt l’estora, esperant que es recordés de mi i obrís de nou la porta. I ara que ja […]
