sobre la taula de l’habitació s’hi apleguen tantes coses que sembla un microcosmos. I dels macos. Tinc la sensació de no haver-la buidat mai, de no saber què hi ha més enllà del que es pot veure en un primer cop d’ull, de no poder intuir el perquè de tanta acumulació. Només hi reconec el botó que he perdut aquest matí després d’esmorzar i que he trobat al costat del quiosc. He passat tres vegades resseguint les mateixes rajoles fins que l’he vist perfectament col·locat al costat de les revistes del cor. Tot és tan volàtil que ja ni recordo perquè vaig guardar un mapa imprès des d’internet amb les sortides del metro de canyelles. I això també és maco.
-
Filed Under
Comments (4)
Ei, el desordre deuria de ser una nova forma d’arqueologia ;-)
Jo també descobreixo coses oblidades quant endreço la meva taula XD
d’aquí a uns quants dies potser tampoc sabràs d’on era el botó…
Deunidor! Encara segueixes per aquestes pàgines blocaires. Feia molt que no em passava pel TOP 100, però me’n alegro d’haver-te retrobat. Encara recordo uns quants comentaris, un móbil, una adreça de correu ue poc a poc van anar desapareixent. Veig que no t’has mogut de blocat, que has sigut fidel, com jo. Ja m’hi trobo com a casa. Bé, salut i molts records d’un que primer es va dir sàlvia, després va tenir un diari molt curiòs i ara escriu poesia i poca cosa més.
Potser t’agradaria la cançó «No fer res» del darrer disc de Clara Andrés. La pots escoltar a la seva web: http://www.clarandres.com