El camí més curt entre dos punts és la línia recta. No pas per l’Ada: fins i tot en aquest cas, ella troba una drecera no sé si és lícit subratllar tot un llibre, de la primera a l’última pàgina, comptant-hi els espais en blanc i les dedicatòries. Però podria fer-ho, tranquil·lament. No m’agrada que […]
passejades fins a casa sense sol i sense brisa, descobrir desenes de cintes vhs escampades al costat de les escombraries amb títols escrits als lloms i voler-me-les endur a casa per visionar-les amb crispetes, devorar tres llibres a la setmana asseguda en andanes d’estacions massa fetes malbé perquè siguin del primer món, descobrir que hi […]
tinc els cabells mullats i poques ganes d’assecar-los amb la xafogor del carrer. Ni un bri d’aire s’escola per la finestra, oberta, i el ventilador de l’ordinador m’escalfa els peus i se’m posa al cap. Hauria de vestir-me i marxar i passar pel caixer i dir hola i sopar i ballar i beure. Només de […]
la sort de les autopistes és que són rectes. Simplement has d’anar endavant i sempre arribes. Nosaltres vam aparcar al costat del que seria la nostra casa durant dos dies pensant-nos que era empúriabrava, però de fet podria ser qualsevol lloc. Tothom tenia accent francès i ens vam pensar que havíem arribat a creuar la […]
caminant pel mig d’un parc d’una ciutat que no és la meva passo per davant d’una barraca metàl·lica on venen petards. Encara falta una setmana per la revetlla de sant joan però ja hi ha una bona cua. La gent demana coses que depassen de les típiques bombetes, bengales i piules. I els coets. A […]
hi ha cançons que et posen els pèls de punta, notes que et llisquen galta avall saladament i versos que només de sentir-los els revius tan a prop que sembla que els toquis amb la punta dels dits. I ja es tracta d’això. A mi mai m’han fet falta videoclips per copsar el que les […]
estenc la roba al balcó i miro d’anar intercanviant el color de les agulles, verdes i fúcsies, i posant els mitjons amb la seva parella corresponent. M’hi miro tant que, quan entro al menjador, el meu pare em diu que es pensava que no hi era. Em passa sovint. Em perdo en els detalls més […]
crec que a urgències ja em coneixen, encara que sempre em demanin la targeta i em facin dir el meu telèfon. Jo sí que conec urgències. Un dia vaig pensar en robar un dels pals de fusta que et posen dins la boca fins la campaneta, però va acabar entrant el metge i ja no […]
Però s’obliden coses, ¿oi? Sí. S’oblida allò que es vol recordar i es recorda allò que es vol oblidar. la funció de la febre és fer-nos veure que hi ha alguna cosa que no funciona. Els meus 38.5ºC em van avisar ahir al migdia i em van fer suar durant hores al sofà del menjador. […]
