hi ha dies que es tornen forats negres i s’empassen tot allò que troben. Quan m’he llevat semblava un dia normal, però a poc a poc tot s’ha anat esvaint. Com les ganes de fer alguna cosa, que han desaparegut del tot després del segon cafè i de perdre el temps davant de la pantalla. O les cervicals, que han decidit plegar i al seu lloc hi han dipositat un dolor insuportable. Serà que és diumenge. M’he enfonsat al sofà i quasi que ja no em reconec: m’he enganxat al comandament a distància i he esgotat la bateria del mòbil. Així que m’he plegat una mica per adaptar-me camaleònicament als coixins i passar desapercebuda, esperant que les hores corrin, fins al pròxim toc del despertador.
-
Filed Under
Comments (4)
De tant en tant va bé passar un dia així. :)
Salut!
Ja no queda tant pel proper toc de despertador, i la veritat és que se’m fa una muntanya. Pels motius que siguin, que segur que són diferents, crec que veig el món del mateix color negre que tu, i no sé si seria millor sortir al món i rebre escalf o posar el cap en un forat i no sortir-ne.
Jo vaig començar el matí amb una trucada del «jefe» que, literalment, em va despertar. Quan desprès de l’impacte emocional vaig poder fugir a la dutxa per intentar ordenar els pensaments al meu cap – i ser persona-, el telèfon no deixava de sonar. Era ell. Un home insistent, ja ho sabem. Ara, a pocs minuts d’acabar el dia, continuo conectada a la màquina, fent feina urgent pel jefe. Minuts abans he planxat camises. Oh, m’encanta aquesta tasca, amb el vapor donant-me a la cara, amb 28 graus dins de casa. Enmig de tot això, baralla amb el company, compromisos familiars, i una redacció de projecte per acabar.
Els diumenges, s’haurien d’esborrar del calendari.
Clara, a vegades va realment bé, però d’altres ens passa en dies que més valdria haver aprofitat… ;)
XeXu, jo ara mateix t’escric des d’un forat i de moment m’agradaria no sortir-ne per no enfrontar-me amb res. però no me’n surto massa bé. ànims!
hanadt, aquest dia és horrible! esborrem els diumenges, per favor!