miro a través de la finestra compulsivament esperant les primeres gotes de pluja, anunciades des de primera hora de la tarda, que m’han fet entrar tota la roba estesa al menjador. I res. El sol ha marxat, la grisor del cel comença a establir-se i els trons anuncien el que els mapes de precipitacions pinten de color ataronjat. I res encara. Han aconseguit que l’olor de suavitzant de la roba s’estengui per tota la casa i que mogui la cortina amunt i avall per saber si haig de córrer a abaixar les persianes. El compte enrera que descobreixo a l’spotify no ajuda a calmar els nervis que sembla que acumulo per la feina que no avança i per un partit de futbol que s’acosta. I ara sí, després d’un llamp enlluernador, comencen a caure gotes que em reguen les plantes i abaixen persianes. És curiós com pot arribar a ser de magnètic el soroll de la pluja des d’un sofà amb manta en un menjador amb olor de primavera.
-
Filed Under
Comments (4)
Doncs a mi em sabrà greu si es suspèn el partit, perquè en tinc ganes, però amb la que està caient… Ara mateix vaig a comprovar-ho, que el veig fora, i em mullaré per arribar a casa l’amic. I no precisament poc.
Todos estos pensamientos realmente necesitan ser compartidos para muchos lectores. Mantenga en alcanzar cosas buenas para que pueda ayudar a muchas personas en sus necesidades tales como este. Eres un buen blogger!
Una dona vella em va ensenyar que no deixés gaire estona la roba assecant-se al terrat, sinó perdia tot l’olor del suavitzant. Sempre que trec la roba estesa me’n recordo d’ella. El so de la pluja i el silenci de la pluja.
XeXu, suposo que et vas mullar molt però que el resultat del partit et va compensar la mullena ;)
AlegriaDeLaHuerta, doncs aquesta dona tenia tota la raó del món :))