grisors

Desfes-te de tots els teus temors
Com si et descordessis el vestit
I allà on caigui el pots abandonar
Com les serps quan canvien la pell
I mirar el futur com un llençol
En el que hi pots fer el primer son
Per primer cop

és molt fàcil caure en el tòpic per dir que els dies grisos fan aflorar la tristesa que tenim amagada entre els nostres plecs. Però a vegades és l’únic argument que tenim per entendre com en determinats dies res sembla que valgui la pena. Dies en què tens ganes de descordar-te el vestit, sí, i abandonar-lo al primer bassal d’aigua de pluja que trobis. Dies que es transformen en setmanes quan l’endemà és encara més gris que l’anterior. I mires al voltant i ni hi veus cap futur ni cap llençol ni cap espurna de llum que travessi els núvols. Estaria bé ser serp per poder canviar de pell i desfer-me de tots els temors que no em deixen avançar enlloc. I, de passada, deixar de patir per coses que tampoc són tan importants.

* escoltant Per primer cop Mazoni

Comments (3)