cada dia agafo un tren que durant una hora em passeja per cels, arbres, cares, llums i espais diversos. Cada dia, a l’hora del transbordament, m’aturo a una petita estació totalment degradada, amb màquines de bitllets que només funcionen amb monedes petites, amb bancs plens de pols i de plantes germinades, amb quatre cadires taronges rossegades, amb un munt de gargots que fan oblidar que les parets són blanques, amb un corrent d’aire perpetu malgrat la porta, i sempre plena només de silenci
un dia, enmig d’aquella desolació, vaig tancar el llibre que sempre m’acompanya i em vaig dedicar a observar les pintades i a llegir els missatges que pregonaven. I d’entre ells me’n va destacar un,
a todos ellos, por continuar de espaldas al odio que nos hace odiar
i mentre els ulls resseguien aquestes lletres el cap anava assentint-les, amb un calfred resseguint-me tota, provocant-me encara esgarrifances…
Comments (8)
Lástima no comprender la última palabra, aunque gracias al google estoy a segundo de hacerlo. Ya lo sé, significa «escalofríos».
Bueno post, te mando un saludo desde esta tierra que habla un idioma «taaaaaaaaaaaan» diferente al tuyo.
Realment això és cert. A les parets hi ha escrites milers de tonteries, frases estúpides, i reivindicacions que qui les ha escrit encara ha d’entendre en quin món vivim. Però entremig de tot això casi sempre hi ha alguna cita escrita per algun poeta urbà que se’t queda grabada al cap.
A mi m’encanta observar aquest art.
No m’ho puc creure!!! jo també estava al mateix temps fent un post que parla de les parets. :))))))))))))))))
Fa estona que llegeixo la frase i a mi em trasllada, potser per proximitat, a alguns dels nostres avis..que durant la guerra i postguerra van patir violència explícita..per part de conciutadans que ningú no ha jutjat i han estat capaços de viure d’ esquenes a l’ odi donant fé de que estan fets d’ una pasta diferent que els seus torturadors.
A vegades, quan les parets parlen, enmig de tanta brutícia trobes frases que realment valen la pena, frases que no s’haurien d’esborrar.
EL ODIO… ese jodido traidor
Ei, Aina, aquesta tarda que neva i fa fred i no apeteix gens sortir de casa, no et ve de gust una Sacher de xocolata???
;)
m’agradaria arribar a ser tan bon poeta com aquest grafitaire. Em puc imaginar qui son «ellos» i a quin odi es refereix, de fet cadascu es pot fer la seva història d’aquesta frase.