hi ha pensaments que m’aturen, que fan que la mirada se’m perdi en un punt indeterminat i que la ment deixi de funcionar a espirals per passar a formar una línia recte, un sol pensament
em centro en ell, per obligació, i quan intento pensar en el perquè de la meva linealitat m’espanto i no sé trobar una resposta; només puc continuar amb el meu voltant en suspensió i la meva ment remenant el mateix pensament una i altra vegada
i per això, en la lectura d’avui, hi he trobat una sortida:
no sé si estaria disposat a morir per les meves idees; crec que no. Seria millor que morissin elles perquè estant viu sempre en podria trobar de noves
esperaré que s’elimini: tres, dos, un, fora…
* la frase és de l’article d’en Francesc Orteu a la pàgina cinquanta-vuit del suplement del diumenge del diari Avui
Comments (4)
és el que diuen: de vegades va bé contar fins a deu… o de tres a zero!!! ;-)
Buff… molt de sentit en poques paraules! D’alguna manera, m’hi sento identificada…
comptar, respirar fons, crec que m’ho aplicaré, Aina ;)
que complicat es pot fer tot quan ens emboliquem en pensaments…
morir per una idea? no em quadra la cosa, la veritat… m’agrada més la teua frase.