sempre he pensat que volia ser cremada després de morta i escampada per algun lloc (encara per decidir) com a punt final de la meva vida.
i, realment, cada hora que passa el sol per la meva finestra veig que la cremada me la faran encara en vida.
de totes maneres, si us plau: si trobeu un bassal d’aigua per aquí a prop aneu amb compte, que em podríeu trepitjar i barrejar-me les peces…
* i és que com diu l’Spud: el calor es… caluroso, tío. Esa es la única descripción que en realidad puede darse. A Trainspotting Irvine Welsh
Comments (7)
(mentre no se’l beguin… XD XD XD )
I aquesta calor ens ha fos les neurones que ni ganes d’escriure tenim.
No sé si estaràs estudiant com jo, però el meu truc perquè no se m’evaporin les neurones no és pas beure aigua… sinó tirar-me-la per sobre! :D
Tu bassal,Jo bassal.
L’important és anar deixant rastre…
Mentre no ens evaporem!
Un somriure de plastilina
Quines coses de pensar, aina!
Molt bona la cita XD
Estic fins al cul de tot, pero en dues setmanes, fem un cafe!!!
Petonassos maca!
I tant que fa calor, i tant!!! Encara que acabo de veure un meteoròleg que diu que la temperatura és la normal per aquesta època, el que passa es que l’ agreuja el fet de la sequera. Dona igual… jo tinc calooooor!!!!!!
uf uf durant el dia encara podem fer-hi algo, remullada aquí, remullada allà, ara em trec això, ara allò… però a la nit… Déu meu! és horrorós!! més roba no em puc treure ja! i encara som al juny! crec que el remei serà anar a dormir a la banyera, això sí, plena d’aigua ben fresqueta!! Un petonàs!