avui he deixat de ser jo per uns instants,
i on abans es veia l’aina avui s’hi trobava només el detall de la seva ombra…
convertida en l’últim trofeu de la velis…
i m’agrada.
Tweet
La velis comença a ser com les sirenes que entabanaven als mariners amb els seus cants…
Benvinguda a la vitrina! :P
He trigat una estona a «pillar-ho» com diuen ara. Tot un melic, Aina. Ah!, i està força bé aquest DIP de Velis. No tenia el gust.
M’agrada veure’t dient que t’agrada… ;)
No coneixi la Velis, vaig a presentar-me!
aina: quants dies sense saludar-te :) Com van les maletes vermelles ? Ara deuen estar a punt de sortir, totes tres en fila … cap a alguna banda (oi?).
This was posted by aina on Dijous, juny 16th, 2005 at 15:19. Bookmark the permalink.
Subscribe to the RSS feed for all comments on this post.
Your email is never published nor shared. Required fields are marked *
Δ
Comments (6)
La velis comença a ser com les sirenes que entabanaven als mariners amb els seus cants…
Benvinguda a la vitrina! :P
He trigat una estona a «pillar-ho» com diuen ara. Tot un melic, Aina. Ah!, i està força bé aquest DIP de Velis. No tenia el gust.
M’agrada veure’t dient que t’agrada…
;)
No coneixi la Velis, vaig a presentar-me!
aina: quants dies sense saludar-te :) Com van les maletes vermelles ? Ara deuen estar a punt de sortir, totes tres en fila … cap a alguna banda (oi?).