porto ben bé una hora davant l’ordinador amb la finestra de l’habitació oberta, esperant i desitjant que un bri d’aire mínimament fresquet s’hi escoli i m’eixugui les gotes de suor que em regalimen pel front. Però no. Ni per equivocació. L’únic que m’arriba és el soroll d’un munt de petards esclatant a l’hora, sincronitzadament, com els castells de focs que tanquen la festa major. No em molesten: em recorden quina nit és la d’avui i em fan preguntar què hi faig encara a casa. Aviat, aviat sortiré. De moment trec el cap pel balcó per poder veure alguna llumeta de colors, però només puc veure molt de fum. I sentir l’olor de la pólvora. Pólvora. Em fa sentir tant viva aquesta olor que em passaria la resta de la nit al balcó. Però m’esperen.
avui, em sembla que en saltaré una, de foguera.
Comments (3)
jo ja n’he tornat; he de fer bonda…
ja ens contaràs com ha anat el bot a la foguera.
;-)
Es cert, la olor de la polvora ens agrada a molts… Jo la darrera vegada que en vaig saltar una, em vaig sucarrimar els cabells…
Doncs si la l’olor de pòlvora et fa sentir viva a l’agost et convido que vinguis al correfoc de Vilanova… t’ho faràs a les calces del plaer! :D