últimament sembla que els diumenges a la tarda, o els seus vespres, s’hagin convertit en el moment idoni per seure en un d’aquells bancs de la plaça. Des d’allà podem saludar els qui passegen, xafardejar com s’entrellacen algunes mans i pensar qui serà el pròxim nen a caure del seu patinet. Però el millor ho portem nosaltres de fàbrica, amb les nostres converses, els nostres pensaments i els nostres somriures. Perquè a vegades no ens cal obrir la boca per parlar, ni mirar-nos per saber on som, però sobretot perquè sempre trobem aquells cinc minuts per compartir-nos.
-
Filed Under
Comments (4)
doncs em sembla una molt bona manera de passar la tarda del diumenge… :)
I pensar que hi ha tanta gent que un diumenge per la tarda no sap que fer amb el seu cos -i la seva ànima!-.
aii….. que bonic…. és els diumenges a la tarda són especials. No sé ben bé per què, però són moments en els que el temps sembla aturar-se!
…i quanta raó tens.
alguna nit sortint de festa, m’he acabat preguntant, i perquè cony no ens em quedat a un banc de la plaça?!