ara

visc en una mena de provisionalitat que a vegades m’espanta,

perquè no sé què hi haurà més enllà
perquè no tinc cap xarxa que m’atrapi
perquè segueixo sense trobar el meu mapa
perquè qui sap si quan camino ho faig endavant

vaig refomar-ne algunes habitacions però totes s’han quedat a mitges: els hi falten les cortines, els llums, el color de les parets, els quadres que hi ha per terra, la pols dels prestatges…

i què faig?

m’ho miro
i els dies passen, i tot continua igual…

però ha arribat l’hora,
i s’ha d’aprofitar.

Post a comment | Trackback URI

Comments (3)

  1. Deric wrote::

    som molts els que tenim aquesta sensació de viure en una provisionalitat constant i això l’edat no ho arregla.

    Dilluns, desembre 18, 2006 at 14:41 #
  2. ther wrote::

    segur que algun dia totes les coses estiran al seu lloc. Les cortines penjades o la pols al cub dels fems. Al cap i a la fi caminar cap enrera no és sà, i quan menys t’ho esperis et giraràs. ;)

    Dimarts, desembre 19, 2006 at 10:29 #
  3. dErsu_ wrote::

    I de debó voldries saber que hi ha més enllà?

    Dijous, desembre 21, 2006 at 10:18 #
css.php