en aquelles estones de feina la distracció li fa arraconar aquells sentiments que no podrà expressar
tot perquè en les seves estones a casa de sofà, de taula i de got de llet calenta pugui recloure’s en ella mateixa i viure aquells dies llunyans com si estiguessin cada dia més a prop
i quin mal li fa el record
si no el pot expressar…
i quin goig li provoca
quan el viu en el seu pensament…
per això ara es dedica a matar aquestes estones, a cops de garrot si és necessari, i a trencar-les en mil trossos per no poder-les tornar a unir.
Comments (2)
Em recorda a una Elur de no fa pas gaire temps…
digues-li que li passarà, que aprendrà a no voler-les esmicolar, i que de les que ja n’hagi fet bocins en podrà treure profit, encara que ara no l’hi sembli…
Una abraçada! :*)
Llavors és millor fugir d’aquestes estones i ocupar-les en coses positives