he obert els ulls abans de les cinc de la matinada, de cop, espantada pel que acabava de veure. Conduïa un cotxe per una carretera sense llums a plena nit quan he topat amb un ciclista. Ha aparegut davant meu i no he pogut fer res més que emportar-me’l per davant. Just en el moment […]
he obert els ulls abans de les cinc de la matinada, de cop, espantada pel que acabava de veure. Conduïa un cotxe per una carretera sense llums a plena nit quan he topat amb un ciclista. Ha aparegut davant meu i no he pogut fer res més que emportar-me’l per davant. Just en el moment […]
m’han fet llevar a quarts de vuit sense necessitat. Qui ho havia de dir que qualsevol poble d’aquest país s’agafés festa per la diada d’una santa que només regna en una ciutat. Coses de la globalització. He aprofitat i he comprat el pa i el diari, i a tots dos llocs s’han estranyat de veure’m […]
avui he abandonat una feina que només feia tres dies que tenia. I m’he quedat descansada. Jo no sóc de voltar per carrers trucant timbres i empaitant persones. No. L’únic que tenia d’interessant és que et trobaves amb antics companys de classe, cosins segons mig oblidats o tietes postisses que fan de taquilleres al teatre […]
busco excuses per fugir, però no em calen: sempre estic al lloc equivocat. Tweet
he tornat a passejar-me per un parc on el sol hi escalfa de valent, buscant l’ombra dels arbres i evitant ser colpejada per les llengües de les àvies que s’asseuen als bancs. He aconseguit algunes coses. Em creia que ja no ho faria més, però he de començar a aprendre a no afirmar coses que […]
cinc dies en els que he superat un rècord, deixant-m’hi les cervicals i mitja vida, dormint lo just i teclejant al màxim, esprement-me el cervell i la imaginació, empaperant l’habitació amb mil estudis, articles, estadístiques, idees, ajustant-lo a les pàgines adequades, i contemplant-lo un cop acabat: vint-i-set pàgines perfectament numerades el meu últim treball (espero) […]
cinc dies per fer tot (o quasi tot) el que no he fet en tot (o quasi tot) un any és massa poc però la culpa és meva (i només meva) i per això m’emprenyo (tant) no val la pena: com sempre, segueixo perdent el temps… Tweet
encara segueixo vivint lluny d’aquí, com si no hagués tornat, com si això només fos alguna cosa virtual que s’esfumarà quan s’esgoti la moneda de la màquina, com si tot el que estigués fent no tingués sentit, com si no importés, com si res tingués conseqüències, com… com si no fos jo. Com si saber […]
massa a fer i poc temps per aconseguir-ho, poques ganes d’intentar-ho, moltes ganes d’acabar-ho, poques idees i massa papers per (re)llegir, només quatre pàgines escrites, i no m’agraden massa potser que m’hi posi, no? sí, més em valdria… Tweet
