sembla que durant aquest cap de setmana bloc.cat s’ha estat actualitzant. Es nota. Perquè quan hi he entrat hi havia coses noves i coses diferents, però sobretot perquè m’ha costat hores poder-hi entrar. I seguiré esperant, que tot millori, que tot s’estabilitzi, que deixi de trontollar. Esperaré. Tweet
ha aparegut el dimecres com si fos un altre dilluns, però aquest cop sense el bàlsam del diumenge. I l’he superat. Es tracta d’això, oi? La vida, com en diuen, et va deixant pedres perquè les esquivis, tanques perquè les saltis i parets perquè t’hi encastis. I anar-hi anant. Doncs som-hi. Tweet
vaig aprofitar la tarda de diumenge per mandrejar amb tots els coixins del sofà, però també vaig tenir temps per sortir a fora i comprovar que deixava de fer fred després d’una xocolata amb melindros. Compartir una taula de marbre blanc i una conversa és d’allò més gratificant abans de començar una setmana ja de […]
una companya de classe sempre em recordava que no em fes petar els ossos dels dits de la mà perquè corria el perill de patir artrosi al llarg dels anys. Caram. No ho podia evitar, i a cada crec ella es girava cap a mi amb cara de fàstic mentre es tapava les orelles. Ara […]
hi ha algú? algú em pot veure? si és així, feu-me un senyal… i intentaré que m’arribi gràcies Tweet
em passo el dia llegint informes escrits per algú que amb prou feines deu conèixer un diccionari o les normes més elementals de construcció de frases bàsiques. Jo li recordaria que a les classes d’anglès sempre ens insistien en que el millor era la simplicitat: subjecte, verb, predicat. La meva vista recorre noms i connexions […]
m’envien un munt de powerpoints amb missatges d’autoajuda i fotografies espectaculars que se suposa que he de mirar i reenviar amb la mateixa urgència que ho han fet amb mi. Però jo ja fa temps que trenco cadenes. I, ara que ho penso, potser és per això que he començat l’any amb tan mal peu. […]
he comprovat que el meu full d’incidències a la feina està a punt de no trobar més línies on poder-hi escriure. Nou visites al metge i una aturada d’hora i mitja en un tren espatllat de la renfe en són la causa. D’això se’n diu començar bé l’any. Però com que tot el que va […]
el meu acte de rebel·lia número onze va ser fer-me un altre forat a l’orella. Sempre havia sabut que ho faria, i que seria a l’esquerra. Vaig aprofitar una sortida per fer fotocòpies per perpetrar-ho, sense el consentiment patern, i amb un volum de l’enciclopèdia larousse vaig entrar a la perfumeria. Va ser allà al […]
com si m’hagués quedat encallada en el temps em torno a trobar a casa, en pijama tot el dia, controlant-me la temperatura i ingerint diversos tipus de pastilles. Sembla que aquest hivern ha arribat per quedar-se. He perdut tot un cap de setmana, un dinar, una passejada, un sopar i una conversa. I qui sap […]
