em passo el dia llegint informes escrits per algú que amb prou feines deu conèixer un diccionari o les normes més elementals de construcció de frases bàsiques. Jo li recordaria que a les classes d’anglès sempre ens insistien en que el millor era la simplicitat: subjecte, verb, predicat. La meva vista recorre noms i connexions familiars, parcel·les de vida de persones que ni conec ni espero conèixer. En recullo dades i me’n vaig a casa. Però la humanitat que destil·lem tots ens fa ser divertits buscant a la base de dades noms que ens toquen de prop per veure si hi surten. I què han fet per ser-hi. A mi no sé si m’agradaria fer-ho i jugar-me-la. Perquè quan ensenyen les fotos de la gent més buscada per la policia sempre tinc por de conèixer algú. I haver de dir-li.
-
Filed Under
Comment (1)
És molt temptador buscar els coneguts a les bases de dades, o al google mateix, però sempre corres el risc de trobar-te alguna sorpresa desagradable. Sortosament, a les bases de dades que jo consulto, només hi surten articles científics, i buscar-hi els amics és saber quin currículum tenen. Fa gràcia, però si tingués alguna cosa a veure amb la policia no crec que me’n fes tanta.