ha aparegut el dimecres com si fos un altre dilluns, però aquest cop sense el bàlsam del diumenge. I l’he superat. Es tracta d’això, oi? La vida, com en diuen, et va deixant pedres perquè les esquivis, tanques perquè les saltis i parets perquè t’hi encastis. I anar-hi anant. Doncs som-hi.
-
Filed Under
Comments (5)
No, no, les pedres, els rocs, són per arrossegar-los
M’ha fet gràcia lo de «anar-hi anant». Amb el meus companys de pis quan vivia a Lleida teníem una mena de codi i vocabulari intern propi. Una de les frases que dèiem i seguim dient és «narinant» ;)
Bona setmana curta!!
pero sempre amb un somriure eh!
Comença una nova setmana, un nou món per descobrir. Pensa amb el que vindrà d’aquí cinc dies i ja veuràs que ràpid passa.
un petó!
Doncs sí!!! I millor anir-hi anant qe no pas anar tirant, perquè sempre n’hi han que recullen massa! Cuida’t! Un petó