renéixer

Se vive solamente una vez
Hay que aprender a querer y a vivir
Hay que saber que la vida
Se aleja y nos deja llorando quimeras.

hi ha papers escampats per la taula i factures de fa mesos apilades esperant ser guardades, la pols cobreix tots els mobles amb una capa fina que els fa canviar lleument el color, hi ha caixes pendents d’obrir des de fa cinc anys en un racó, i plantes mortes al balcó. M’ho miro amb ganes d’arremangar-me i endreçar tot el que està fora de lloc. Però no ho faig. Només ho penso. Total, no n’hi ha per tant. Així que em quedo aquí asseguda, pensant en allò que caldria fer però no faig, en què és de vital necessitat i sempre s’eternitza, en els canvis que s’han d’establir i mai arriben. Menys per un detall: m’adono que hi ha una petita flor que ha esberlat la terra seca i clivellada del test i ha sorgit d’entre les males herbes. Una flor vermella que ha aconseguit sobreviure malgrat la immundícia i la falta d’aigua. Potser és que tot no està perdut, encara.

* escoltant Amar y vivir Bebo Valdés & Diego El Cigala



Comment (1)

  1. XeXu wrote::

    Evidentment que no tot està perdut, però ens ho poses massa fàcil perquè comentem això només. Si no tot està perdut, és que pensaves que sí que ho estava? No pas. Em sona això que expliques, i ja és un pas que t’importi el desordre del teu voltant. Segur que en algun moment, ni t’has molestat a pensar-hi. Però després de tenir-ho al cap, falta fer el pas definitiu, aquell que portarà el canvi de veritat: passar del pensament a l’acció. Potser et sembla que això que et passa és una cosa teva i que no té solució. És només una fase, creu-me. Passarà com totes les altres.

    dimarts, abril 21, 2015 at 23:33 #
css.php