derrota

You always hurt the ones you love
The one you shouldn’t hurt at all
You always take the sweetest rose
And crush it until the petals fall

el dolor s’estén per músculs dels quals no en sé el nom i m’encongeixo més sota la manta. M’enrosco en mi mateixa, feta un cabdell, i miro de fer-me cada vegada més petita. Qui sap si podria arribar a desaparèixer. Les fiblades m’esqueixen la pell i arriben al centre de tot, al nucli del dolor, a l’origen de tanta duresa. I em trenco en mil bocins que s’escampen pertot, barrejant-se, impossibles de tornar a unir amb un mínim de sentit.

una pallissa emocional fa més mal que qualsevol bufetada.

* mirant Blue Valentine

Comments (3)