de platja

recullo les tovalloles esteses, les plego i les deixo sobre una cadira. Encara hi ha una mica de sorra entre els seus plecs. A l’espolsar-la sento aquella olor de platja, una barreja d’aigua salada, sorra i crema solar. Qui hi pogués ser ara, penso. Sobretot en aquest matí que s’escola mentre em barallo amb cel·les i fórmules en un full de càlcul. Hi podria sentir la brisa, la remor de les onades, els peus enfonsant-se en la sorra i, de tant en tant, la veu d’un venedor de begudes fredes i els crits d’una família cap a un nen desvergonyit. Així que situo les tovalloles prop de l’ordinador perquè aquesta platja se situï còmodament entre sumatoris i em recordi que els bons moments existeixen. I que arriben.

Comment (1)