en tornar a casa trobo un catàleg de mobles pel jardí a la bústia. Me’l fullejo mentre espero l’ascensor i mentre em puja els tres pisos que em separen de casa. En marco una pàgina on hi surt una taula que crec que cabrà al nostre balcó per poder-hi sopar les nits d’estiu o fer-hi el vermut algun cap de setmana. Obro la porta de casa i sento que feinegen a la cuina, endreçant allò que havia d’haver fet ahir, però que vaig obviar per pur cansament. I és llavors, mentre deixo la bossa al sofà, quan veig que a sobre de la taula hi ha el mateix catàleg de mobles pel jardí amb la mateixa pàgina marcada. I penso que és per coses com aquesta que els dies s’arreglen al tornar a casa, i que la millor decisió d’aquesta setmana insípida és deixar els mals dies sota l’estora de l’entrada.
-
Filed Under
Comments (7)
són aquests petits detalls que giren la truita i et donen la certesa d’un demà nou (i amb taula nova), i millor :)
Bona decisió. Bonica coincidència. Gran post :)
Genial. És la típica cosa de la que jo també faria un post. De vegades sembla màgia, però no, és una altra cosa més real que es pot palpar i celebrar. A més, qualsevol cosa que t’arregli el dia, i no ens enganyem, solen ser coses petites, petites, que són les més grans, sempre serà benvinguda.
Per cert, ja he tornat. Precipitadament, penso. Però hi sóc. I a comentar no fallaré mai.
Pell de gallina m’has posat.
Rebenvinguda, tant a casa com a la mitjanit ;)
M’encanta. :-)
Quin post més bonic! És una sensació indescriptible que tu has descrit molt bé!
Són els petits detalls els que fan que cada dia valgui la pena. Bon post. Gràcies per amenitzar-me la nit