tinc quatre parets i un balcó amb vistes. Tinc un congelador ple de dinars i de glaçons, i algun gelat perdut en aquest octubre sense gaire fred. Tinc un rentavaixelles ple de plats nets i coberts lluents escurant les últimes gotes amb olor de llimona. Tinc roba estesa al balcó amb agulles de plàstic de colors en un estenedor d’equilibri precari. Tinc un llit desfet, barreja de llençol i mantes i pijames, airejant-se amb la finestra oberta. Tinc una taula plena de revistes llegides i publicitat enganyosa, de llibres per ordenar i de comandaments a distància. I tinc unes claus que m’hi tanquen a dins i em fan saber que ja he arribat a casa. Per fi.
-
Filed Under
Comments (4)
Ei, guapetona, no dius res de les factures, que tb en deus tenir, eh?
:))
Que bé que sona tot això, tot és sinònim de llar, de benestar, de comoditat… de teu. O això vull creure, i espero que així sigui.
mmm…gaudeix!
una abraçada
Sembla que ja t’hi vas sentint, oi? Me n’alegro! Bona tardor!