han passat tants dies i tantes nits que em costa saber a quin dia aterro. He passat un constipat, dues visites al metge, dues obres de teatre, una declaració d’hisenda, una entrevista de feina, un examen oficial, una festa de la cervesa, dos aniversaris i tres llibres nous. Potser em començaré a trobar quan pugui dir que aquest lloc és casa meva, i a hores d’ara encara falten uns quants llums, mans de pintura i tres o quatre mobles. Però tot arriba. I jo ja tinc els braços oberts.
-
Filed Under
Comments (7)
Veig que no t’avorreixes gaire. Tampoc deuria avorrir-me jo si vull obrir els braços també desprès dels examens. Espero que ens arribin a tots dos els fruits que vam sembrar.
Ho he fet durant uns anys que duc llegint-te, però avui no m’he pogut contenir: Desprès de més de 4 anys que dus escrivint crec la teua prosa ha convergit en un punt on és senzillament bonica. Tens l’habilitat de fer-nos surar dins d’una bombolla envoltada per la realitat i també d’innocència, potser per això molts dels teus posts m’han arribat al cor. Intentar comunicar en tantes poques línies un troç de tú no és gens fàcil i tú tens la capacitat de fer-ho: no deixis mai d’escriure Aina i permet-nos tenir el plaer de llegir-te perquè tú ets la nostra llum :)
Mira si ens hem perdut coses teves en aquest temps. Espero que aviat tot estigui a lloc, i el teu cap també.
Abraça-ho ben fort quan arribi!! Més o menys com t’abraço ara! Et trobava a faltar!
Petons!
Bentornada! Veig que no has parat ni un moment..
No tinguis pressa amb lo del pis. A poc a poc i bona lletra ho gaudiràs més :-)
Ara si que sembla que si oi?? Quines ganes…
… i poc a poc sentir-se com a casa, sentir-se a casa. Aparentment tan fàcil i la pràctica tan difícil, oi? Tot i que no demanen gaire.
Pas a pas…
Tu també de mudança? Quan te’l sentis casa teva, res no t’aturarà.
petonets!