el dissabte començava amb cereals nedant en un bol ple de llet i el diari estès a la taula per les pàgines de notícies internacionals. Però s’ha torçat a cops de vent quan, des de la meva taula, he vist volar una cadira de plàstic. Ni els pronoms relatius ni les labiodentals han aconseguit centrar-me en un matí que ha acabat provocant-me mal de cap. M’he quedat sense tren, sense sopar, sense handbol. Però he acabat la unitat tres. Ja només ens en queden nou.
-
Filed Under
Comments (2)
El meu dissabte ha començat durant tota la matinada havent de sortir del llit calentó no sé quants cops per a tancar la finestra que no parava d’obrir-se. Poc a poc s’ha anat acabant amb el parte meteorològic que m’han fet els meus pares de com ha anat el vendaval pel nord i amb el telenotícies. Quins dies!!
Sort amb les unitats… que no sé de què són.
Doncs duia força consonants… la ventada d’ahir dissabte! no vaig notar cap pronom relatiu ni de cap classe, però de consonants… un bon grapat. Duia algun que altre jurament d’algú a qui li deuria volar el barret…
… força interessant, tot plegat…