avui m’han felicitat per haver fet tres-cents vint-i-cinc mesos i m’han fet somriure. És curiós veure com canvia la magnitud de les coses segons el punt de vista o les dades utilitzades. Avui també porto quaranta-cinc hores treballades legalment i dotze d’encobertes. Tres llaminadures de la bossa que em van portar els reis. I cent vint-i-set minuts davant l’ordinador que no han anat a parar entre els llibres que haig d’estudiar. Però espero que el saldo surti positiu.
-
Filed Under
Comments (5)
325 mesos? Homeeeeee això s’avisa! Moltes felicitats! Espero que algú es recordi de felicitar-me els meus 375, però encara falta una mica.
Per molts mesos! El saldo espero que sí que sortirà positiu: 325 mesos donen per a molt.
Hi ha tantes maneres de mesurar…
Si aquesta història ha servit per treure’t un somriure, em sento completament recompensa’t. Que puguis anar fent molts mesos més, i que jo ho vagi veient al teu costat. Parlant de números, sento haver-te robat un minut de Prison Break… ;)
Jo he trigat una mica menys de mig minut en llegir el teu post.
:-P