Jo no penso fer-me gran. Vull tenir
experiències, no pas records.
passen els dies i el fred i la pluja i, al final, els carrers sempre estan posats de la mateixa manera. I no és que sigui un problema, no, és que simplement comencen a avorrir. Com les rajoles amb sanefes de la cuina o la prestatgeria amb els llibres ordenats alfabèticament. Potser no és això. Potser és l’horari i la feina i les tardes i el cansament. O que quan em van preguntar quina afició tenia no vaig poder respondre.
* llegint Totes les famílies són psicòtiques Douglas Coupland
Comments (6)
Una afició? De vegades fa de mal dir, però sempre es pot dir que ets aficionada a llegir, oi?
Aina, guapa, t’has descuidat una «l» al títol ;)
Les teves aficions, més que res per fer-te’n memòria, que avui estàs d’allò més despistada:
* escoltar [73]
* llegir [85]
* mirar [108]
* sentir [308]
una abraçada! un petó!
La rutina de veure cada dia el mateix… Sort que son festes i no haurem de matinar i fer els mateixos recorreguts durant uns dies…
És llavors quan la paraula «especial» sembla que costi d’arribar. La rutina o monotonia ens impregna i ens fa estar menys receptius a coses noves, tot es mescla en una capa de boira, i iniciar una nova època fa mandra.
Però i si…
Ens agradin o no aquestes festes, no defugim d’alçar una copa i mirar-nos als ulls d’algú que estimem. Bon Nadal, Aina.
no és que m’agradi el nadal, però em serveix d’excusa per passar a saludar als amics…
Que tinguis un feliç any 2009!
una abraçada