hauria de preparar una bossa i sortir per la porta sense ganes de tornar. Però mai res és tan fàcil. Com llevar-se alguns matins i tornar sota els mateixos llençols cada nit. Avui, que és un dimarts semblant a un divendres, podria obviar tot això i intentar que sembli senzill. Però és complicat. I tot perquè sempre acabo aturada al límit del precipici.
-
Filed Under
Comment (1)
Potser amb el temps descobriràs que aquest precipici és el que et priva de fer bogeries més grans, i evita que marxis d’on no has de marxar.