El camí més curt entre dos punts és la línia recta.
No pas per l’Ada: fins i tot en aquest cas,
ella troba una drecera
no sé si és lícit subratllar tot un llibre, de la primera a l’última pàgina, comptant-hi els espais en blanc i les dedicatòries. Però podria fer-ho, tranquil·lament. No m’agrada que els llibres no m’agradin, que no pugui passar de les primeres vint pàgines, que tot el que llegeixo m’importi més aviat poc i no m’arribi ni a la superfície de la pell. Me’ls intento acabar tots. Els ordeno per autors i sempre en voldria tenir més dels que tinc, però tots no hi cabríem. Potser per això últimament vaig tant a la biblioteca. Aquest m’ha encantat i em sap greu no poder-lo posar amb els altres, però tinc temps de rellegir-me’l fins el vint-i-set de juliol. No descarto fer-ho.
* llegint Una victòria diferent Eva Piquer
Comment (1)
Crec que a ningú li agrada ensopegar amb un llibre que no hi ha per on agafa-lo, fa molt temps que no en deixo cap a mitges, i no tots eren bons. Però això de subratllar llibres espero que no ho diguis en sentit literal, ha de ser pecat o alguna cosa semblant.