crec que encara no he trobat ningú que, a les entrevistes, digui que llegeix sempre al tren. I és estrany. Jo tinc una pila de llibres pendents escampats per casa pel simple fet que són massa grans i pesats per carretejar-los tot el dia amunt i avall. I també és una llàstima. Perquè jo, sense les hores que em passo el tren, crec que no llegiria pas tant com llegeixo. Però escollir els llibres pel número de pàgines em sembla un detall bastant superflu, absurd, fins i tot. Encara que potser no tant com fixar-se compulsivament amb els colors de les portades.
-
Filed Under
Comments (5)
De fet, la portada del llibre és la única manera que té l’editor de cridar l’atenció de qui passeja per una llibreria buscant alguna cosa per comprar.
Si no hi hagués tants llibres, potser sí que no caldria utilitzar el reclam de la portada, però amb els que hi ha… no li queda altra opció que utilitzar aquest recurs.
Salutacions,
alex
Mmm… Això no és una entrevista, però jo llegeixo al tren.
Ah! I fa moooooooolt de temps que ja directament, a les llibreries, vaig a l’estanteria de llibres de butxaca. Els altres, gairebé ni me’ls miro. Així són més «portables»…
Jo també llegeixo al tren, però no llibres, si no blocs.
Salutacions des de un rodalies destinacio L’Hospitalet que tot just arriba a Arc de Triomf ;-)
Al tren, i al metro, i a l’avió, i a tot arreu mentre no sigui en cotxe que em marejo. M’encanta llegir als transports, no surto de casa sense el llibre. I no és que els trii pel número de planes, però és que si no és de butxaca, de vegades és força feixuc. Quan em posi amb Un món sense fi, no sé pas com m’ho faré.
A mi, directament, és q mai m’han entrevistat.