fer cues d’hores per aconseguir que algú estampi el seu nom en un full és una cosa que he entés més aviat poc a la vida. Com això de fer-te fotos amb cantants suats després d’un concert, actors de festa en una nit de dijous o presentadors de tele passejant pel carrer. I això no vol dir que no en tingui. És clar que ahir tot va ser tan sorgit del no res que no hi vaig poder dir que no. Em vaig comprar el llibre a una de les últimes parades de la rambla i, al capdamunt, rera una filera de persones esperant estoicament el seu torn per veure vés a saber qui, el vaig trobar. Tot sol. Colar-se va ser fàcil, i dir-li hola més. Em va dir gràcies guapa i vaig marxar contenta i estranya a l’hora: sap greu no poder aprofitar el moment per dir-li més que tres paraules. A qui se li acut fer firmar llibres quan tot just els acabes de comprar?
Comments (4)
Si noia, una amiga m’ha dit avui que hi van anar i l’home estava allà sol avorrit, com pot ser que no tingués cua?
Aquest llibre ja faré que me’l deixin, que he de saber què explica aquest home. Aquesta amiga que et deia ja me’l passarà, però ja ens explicaràs què tal, fa por i tot el que pot explicar, que està molt malament aquest home.
Ara que d’aquí a que toqui el torn de llegir-lo potser ja n’ha tret tres o quatre més. Tinc una feinada…!
Ue, que guai, sognat i tot!!
Avui en concert a l’aniversari del TresC!!!
salutacions!
A qui se li acut!
Un llibre grandiós… crec.
:DDD que bona! a mi m’hauria deixa’t de pedra, però mai se sap… petonets guapa