m i t j a n i t

tanca la tele, agafa la novel·la que té a mitges des de fa una setmana,
busca el punt i comença a llegir. Al cap de cinc minuts s’adona que,
com cada vegada que s’hi posa aquests últims dies, no es fixa en res del que llegeix

em sembla que envejo aquella gent que, només escoltant els primers tres segons d’una cançó, ja te’n taral·lareja la resta i et diu el títol i el nom de l’àlbum on apareixia. Fantàstic. I jo, que ni tant sols sóc capaç de recordar el tema de l’últim conte que em vaig llegir ahir al tren, me’ls escolto sorpresa. Tenir una memòria de peix, si ets humà, és un fàstic. Per això i per tot en general.

* llegint Mil cretins Quim Monzó

Tweet