amb vint minuts he pogut mig resoldre els encreuats del diari:
només m’han faltat dues a i una d.
feia temps que no m’obligava a buscar paraules i a comptar-ne les lletres, però encara recordava com fer-ho. El problema, ja saps, és tenir-les a punt per quan calguin i saber-les utilitzar en el punt just… no és el meu fort, ja.
qui sap, potser demà el podré emplenar del tot:
no m’agraden els espais buits.
Comments (2)
Més important que tenir les paraules a punt és sapiguer expressar-se.
I en tot cas, jo crec que t’expresses perfectament :-)
Sempre queda el recurs de pintar tots els quadradets de negre… total …