… y sobre los corazones tan blancos que, poco a poco,
se van tiñiendo, según ven transcurrir el transcurrido tiempo
y acaban sabiendo lo que nunca quisieron saber
i pensant que el saber d’allò que va ser em feia més forta, ara potser començo a creure que només em fa ser més fràgil. Ja no guio els meus pensaments, ells duen les regnes, fins que el temps els posi a lloc, o els desplaci, i en pugui guiar uns altres…
* entre les lletres de Corazón tan blanco Javier Marías
Comments (4)
Hola! un blog realment interessant.
Robert
el coneixement i la veritat no sempre ens fan més feliços, només ens fan més llestos… o no?
jo, hi ha coses q prefereixo no saber…
Javier Marías… un dels més grans…
per cert… una pregunta… tu tens previst fer una Ruta Maya aquest estiu? he rebut un correu d’una tal mitjanit… ¿¿??
Gran llibre i grans títols que posa aquest senyor a les seves novel·les… Sempre donen ganes de llegir-les.
Salut!