potser has seguit sempre el corrent; potser per això ara et sents com un objecte més del mobiliari urbà. Potser, potser, potser… sempre repeteixes el mateix dubte. Vols parlar? Doncs parla! Parla només si tens res a dir, encara que ningú no t’escolti en aquest món autista
a les nits es veuen les coses més clares. Més possibles. A vegades no calen grans discursos, però una bona conversa sempre hi ajuda. Creus que tens les claus que deies necessitar per fer aquell pas endavant, que ja veus la porta mig oberta, et sembla que totes les respostes s’alineïn davant teu esperant ser pronunciades. Però no. Durant els matins tot canvia, i res acaba sent allò que despuntava ser. Però t’hi segueixes conformant, qui sap per quin motiu, qui sap si realment hi ha alguna raó… i tot acaba sent igual perquè no has decidit canviar-ho…
* paraules extretes de Cosmòpoli Xavier Gual
Comment (1)
jo crec que a les nits les coses es magnifiquen molt més, durant el dia toques més de peus a terra.