passen les hores i els dies, ja sabeu, però a vegades tot sembla estar sempre al mateix lloc. Com en aquells moviments de càmera al voltant del protagonista, marejadors, on tot el que l’envolta el succiona en un espiral d’on només se’n salva ell
i suposo que després de veure com el món gira sense que tu li demanis i sense demanar-te permís és hora de despertar-se
ho intentes,
et poses el despertador
i deixes la persiana mig oberta
…
però, merda, t’adorms
com sempre
i l’únic en que pots pensar és en girar-te i endinsar-te en els llençols
demà ja ho tornarem a intentar
* tot plegat amanit pel visionat de ¿Y tu que sabes?
(i ja em responc jo mateixa: poca cosa…)
Comments (5)
Crec que el secret consisteix en proposar-se una mena de repte cada dia, qui diu repte diu cosa agradable, agradabilíssima, per fer… com ara un passeig de bon matí trepitjant les fulles seques que comencen a semblar una catifa…
fotografiar allò que ens encurioseix o ens regala una sensació bonica…
mirar el cel i descobrir-hi sempre alguna sorpresa…
però sí… massa sovint guanyarien la batalla els llençols…
de vegades va be llevar-se pel sol fet que t’has de llevar. Fotre un salt del llit sense pensar el que espera fora i sense deixar-se temptar massa pels llançols. I anar fent perquè cal anar fent. I poc a poc van sortint coses noves i motivacions.
Sí, a mi també em sembla que les hores i els dies passen i tot segueix al mateix lloc…
Avui mateix m’ha passat això..
jo m’he d despertar a la primera, pq si no…
tu tb tens fotolog?