passejant-me

vaig tornar a recórrer els carrers del poble al punt de la mitjanit i em vaig retrobar amb els carrers buits i els llums de les finestres encesos. No em vaig creuar amb quasi ningú, a excepció d’un parell d’homes amb carmanyoles i d’un gos que passejava amb la seva propietària. Vint minuts de trajecte que vaig passar amb l’eco de les meves passes i el fred enganxat al cos, amb els carrers plens només amb els meus pensaments… i em va agradar tornar a estar aquí…

Post a comment | Trackback URI

Comments (4)

  1. Dessmond wrote::

    I on és aquest poble?

    Diumenge, octubre 15, 2006 at 23:26 #
  2. Irene wrote::

    Que bò es retrovar-se…

    Dilluns, octubre 16, 2006 at 2:37 #
  3. DooMMasteR wrote::

    Com a casa no s’esta en lloc :-)

    Dilluns, octubre 16, 2006 at 7:29 #
  4. adagio wrote::

    bua jo laltre dia vaig recòrrer una vall de nit amb estrelles, lluna i un riu, aprop de la pica d’estats.. i genial! impressionant.. només hi havien els meus pensaments mentres caminava.

    Dilluns, octubre 16, 2006 at 13:55 #
css.php