m i t j a n i t

lipotímia
[de lipo-* i -tímia]
f PAT Pèrdua incompleta i fugaç del coneixement, però conservant,
bé que debilitades, les funcions cardíaca i respiratòria.

(font: gdlc)

aquest matí m’he tornat a enfrontar a la meva por més temible i la que, per culpa de la meva anèmia, haig de suportar més del que voldria. Avui, però, tot semblava anar bé. Massa bé. M’han estirat a la llitera tal i com, coneixent-me, demano sempre. M’han palpat el braç buscant-me la millor vena possible, que han trobat després del segon intent a l’altre braç. He girat el cap i he intentat no pensar en res. He notat la punxada i com la sang sortia. He pressionat la punxada amb un tros de cotó fluix esperant que la infermera m’ho tapés i m’he esperat estirada fins que he deixat d’estar nerviosa i marejada. Perfecte. M’he aixecat i he sortir fora passant pel costat de la infermera. Estàs bé? Sí, perfectament, gràcies. La meva mare s’ha aixecat i m’ha tornat a preguntar si estava bé. Sí, i tant. Però baixem amb l’ascensor. S’han obert les portes i l’he començat a veure difuminat, es movia. Merda. He decidit seure, com tantes altres vegades que m’ha passat, però quan era hora d’aixecar les cames ja estava massa malament com per recordar-me’n. I he girat els ulls en blanc. I he tornat en sí envoltada de tres persones i una ampolla d’alcohol. Hòstia, una altra vegada. I he recordat el meu nom, i que aquesta ja és la meva cinquena lipotímia…

Tweet