aquests últims dies he estat fora,
i amb la millor companyia he recorregut uns carrers on la història ens venia a trobar a cada cantonada. I n’he guardat imatges, al costat d’aquelles impressions que ja m’havia causat anys enrera quan només la podia veure a través d’unes diapositives a la classe d’història de l’art. I els meus peus la recordaran, i els meus porus. Perquè la seva millor part s’ha quedat amb mi, arraulida entre els meus plecs, darrera de la retina…
Comments (10)
Roma és una passada. Jo la vaig visitar de petit i encara n’estic enamorat. De totes maneres visitar una ciutat amb ‘la millor companyia’ fa que la percepció d’aquesta sigui encara més possitiva, sublim.
Yo creo que lo mas importante y lo que hace que nuestros viajes sean maravillosos es precisamente la compañia. Esas personas con las que vamos o que conocemos en nuestro camino :)
Roma es una de les meves ciutat prferides…a Roma hi ha una magia qu eno hi ha enlloc.
retener cachitos del pasado en trozitos de papel siempre es un consuelo, sobre todo pensando que podrían tener un futuro.
besos fritos
Roma és una ciutat meravellosa, como tota Itàlia.
Com m’agradaria anar una temporada!!
o roma quina enveja!!!!!!
Ostres… a mi em va enamorar Itàlia també a les classes d’història de l’art… algún dia m’agradaria poder dir el mateix que tu, que he pogut acariciar amb la mirada allò que fa temps em va robar el cor.
Una selecció d’imatges precioses, ja t’ho diré ;)
Vaja, tu tampoc pares, eh Aina? Algun dia haurem de fer una viatge junts ;)
Petons des de (de nou) Finlàndia!
Roma! que preciosa :_)
(hi he viscut una temporada i ara m’has fet venir enyorança..)
i en part també hi vaig anar per culpa de classes d’història