llegeixo el diari, llegeixo els problemes que diuen que existeixen, en llegeixo les columnes plenes de renoms, els llegeixo entre línies… i mentre els llegeixo algú va decidir que els hi veiés les cares. I ho faig, mentre penso en aquell paràgraf:
és francament agradable ser intel·lectual o escriptor i observar aquestes meravelles sempre que el teu PROPI cul no estigui a l’escorredor. aquest és un dels problemes amb els intel·lectuals i els escriptors, que no senten pràcticament res més que la seva pròpia comoditat o el seu dolor, cosa normal però que és una merda
i em pregunto: qui sap si són només els intel·lectuals o els escriptors els qui ostenten el problema…
* entremig de «Una conversa tranquil·la» dins La màquina de cardar Charles Bukowski
Comments (3)
És que Bukowski era un gran savi, pensador, intel·lectual i escriptor: Sabia que la merda surt del cul…
Si la vida és un teatre, val més ser’ne actor que no espectador.
…i qui no, que la llenci.