m i t j a n i t

falten hores per anar a celebrar que algú ja té un any més.

falten hores per retrobar-nos al voltant d’una taula endrapant energia per aguantar tota la nit i cridant-nos per poder-nos sentir explicant batalletes diverses enmig de silenciosos somriures.

falten hores per caminar per la ciutat enfosquida i buscar el lloc més acollidor entre les taules mullades plenes de gent borratxa per poder sentir les cançons que ens fan ballar amb una cervesa a la mà. I allà, amb aquells petits gotets que es van omplint repetidament, seguiran les històries, seguiran els somriures, seguiran les nostres vides.

falten hores per agafar el primer tren a casa i sentir aquell pes a les articulacions, els ossos cansats, la suor escampant-se pel front i l’olor de fum a la roba.

falten hores… però espero que l’endemà al matí pugui recordar aquest dia tal i com l’estic vivint ara… i amb el regust de l’últim vodka amb taronja de la nit encara als llavis.

Tweet