idea pensament
pensament acció
acció conseqüència
conseqüència pensament
pensament reflexió
reflexió no-acció
acabo d’arribar a la conclusió que no faig allò que penso. El següent repte és veure si puc arribar a pensar alguna cosa que em vegi capaç de fer…
Comments (9)
No ets l’ única persona a qui li passa això. A mi se’ m fica una idea entre cella i cella i, el més normal, es que al cap d’ uns minuts desaparegui. I llavors em queda allà, pensant com un tonto «On caram està aquella idea tan bona que he tingut?? Per què no l’ he feta??? Però… no volia fer-la???»
Hola. Sovint el que pensem és més un desig, un ideal. Llavors cal trobar com anar-hi, de mica en mica. No es tracta de canviar de pensament, sinó fer un petit pas possible en aquella direcció, que ens ajuda a fer-ne un altre…
Com un peix que es mossega la cua, no?…
O una espiral sense fi…
O la quadratura del cercle…
mmmmmm
Hi ha sortida. :-)
Sartre deia que la unica salvació que tenim és la de definir-nos per els nsotres actes, no per els nostres somnis, ideals, etc. Al final tots solament som allò que hem fet durant tota la nostra vida en totes les n ostres facetes. Existim en el moment en que som capaços de projectar-nos cap el futur, i actuem envers ell. Si no ho podem fer, la nostra existencia no es diferencia de un vegetal, un objecte, un animal. Per tant crec Aina, que en el moment que transformes una idea en una acció, estàs ja avançant… es lo únic que podem fer.
Felicitats per la reflexió sintetitzada.
ai… què diferents som tu i jo mitjanit… saps com és de maco fer allò que penses? i saps com és de maco fer-ho en el precís instant en què ho penses? d’això se’n diu impuls… i jo visc i em moc a base d’ells, i malgrat sembli que no sempre pot anar bé, jo me’n surto prou bé… i t’ho recomano, potser no per sempre, però de tant en tant, dóna’t aquest capritx, dona, i sigues impulsiva… és molt maco :)
Mai estem conformes amb el que fem. Si vam actuar impulsivament, més tard ens penedim. Si vam pensar massa, fem que la màgia de l’inesperat desaparegui. És de bojos, donant-li voltes a les coses abans, durant i després de fer-les. Per a mi el problema no està que mai sigui impulsiva, perquè de vegades ho sóc, el problema és que després això em fa donar-li més voltes a tot de les quals ja li dono normalment (que ja és a dir). Encara així, de vegades aconsegueixo deixar-me dur i estic segura que tu també pots.
Avui t’envio una abraçada gran i una petita embranzida perquè et doni impuls.
i no acció aixó que t´has perdut
segur que algun dia penses en alguna cosa, i la converteixes en acció, encara que a vegades costi més del que creiem… però això de reflexionar e´s bo. Si penses en una cosa tres cops en veu baixa per tu mateixa, i a la tercera encara segueixes creient-la, converteix-la en acció, si no, passa pàgina i continua cap endevant. temps al temps.
petons,
aroa
Devegades penso que ens hem de deixar dur més pels rampells, per la intuïció més que per la lògica, perquè (al menys, a mi em passa) si penso massa en les conseqüències, em paralitzo.