m i t j a n i t

– preàmbul –

hi va haver un autor, Megargee, que l’any 1966 va afirmar que la violència apareixia quan la instigació a la violència, mediatitzada per la ira o còlera, excedeix el nivell de control dels impulsos de l’individu. Va crear dues tipologies diferenciant els individus sobrecontrolats i els subcontrolats, una tipologia que va ser actualitzada per Blackburn al 1986 definint-les de la següent manera: pels sobrecontrolats la violència és l’últim recurs quan fracassen els seus intents de resoldre la situació a través de la submissió o evitant el problema; pels subcontrolats la violència és la seva manera (errònia) d’intentar solucionar els seus problemes interpersonals.

– capítol únic –

em llevo d’hora i tinc son acumulada. Tot per agafar l’últim tren directe fins la universitat. Però se m’encén una llum inspiradora i a l’estació miro l’horari amb un munt de trens marcats amb groc; els meus, esclar. O sigui que per tornar ho tinc cru si no vull agafar el que hi haurà tot just arribant al meu destí. Fantàstic. I esclar, com que és setmana santa i els trens no arriben a aquesta dita estació, tampoc hi ha els busos que ens porten fins les facultats; toca caminar vint minuts pel mini bosc enfangat si no vols morir atropellat al creuar la carretera. Fantàstic. Amb cansament i una suada, i em trobo les portes de la facultat tancades. Petit obstacle que salvo, però dins veig la copisteria tancada per vacances, quan el passat divendres hi tenien un cartell anunciant els horaris per aquesta setmana (santa). Fantàstic. Els hi deixo un cartell al costat del seu perquè sàpiguen que m’han tocat molt els nassos. La sala d’ordinadors, tancada. Fantàstic. El llibre que vull/necessito no està disponible perquè algú més matiner se l’ha endut. Fantàstic. Encara sort que no se m’ha posat a ploure. Me’n vaig fent filigranes transportistes, primer ferrocarrils i després renfe. Però com que no m’ha donat la gana de comprar un bitllet amb les tres zones corresponents les màquines de l’estació del meu poble no em deixen sortir. Fantàstic. Després que el de la taquilla em prengui per una delinqüent habitual dient que li haig de pagar la zona que he estafat decideixo posar punt i final a aquest matí de murphy per estripar-li el bitllet a la cara i marxar altra vegada a l’andana per saltar per l’altre banda de l’estació. Així fins i tot arribaré abans a casa. Fantàstic.

– conclusió –

ja és cert que la teoria s’aprèn molt millor a nivell pràctic, però si per això calia passar per un dia com avui, plego.

Tweet