el meu cap ja fa estona que no toca ni quarts ni hores, suposo que per l’efecte del medicament, que m’arregla tota sencera però em deixa aquest mal de cap horrible. Per això m’ha sorprès al sentir-ho aquest vespre per les notícies. I molt. M’he pensat que m’ho imaginava, que eran càvales, que no podia pas ser. I tot per un número, una xifra, massa rodona com per oblidar-la. Sis mil euros. Sis mil. Que es diuen aviat, però t’ocupen unes quantes habitacions. Doncs eren sis mil euros amb els que es deia que s’indemnitzaria aquells que s’han quedat o es quedaran sense pis al barri del Carmel de Barcelona. Doncs també eren sis mil euros amb els que el president del Betis volia obsequiar els seus jugadors si guanyaven el partit de torn a la lliga. Els que s’han quedat sense casa estan lluitant tant com poden i han aconseguit que els donin sis mil euros. Els que van darrera una pilota amb uns sous ja de per si elevats només han hagut de continuar corrent darrera una pilota. Llàstima, el Betis ha perdut. Qui sap si els del Carmel arribaran, simplement, a algun lloc decent.
Comments (8)
Tens raó, realment és patètic.
L’afer del Carmel —permetre’m dir-li així—, és quelcom trist, des… —anava a seguir amb un enfilall d’adjectius, però desprès em donarà error per excés de llargada. Donar-li solució, admeto que té la seva complexitat, i que serà difícil trobar una qualsevol xifra —la que sigui— que satisfaci a tothom. Per tant, hi haurà qui considerarà que 6000 és una bonica quantitat, i qui la trobarà misèrrima. El que cadascun dels afectats hi hagi pogut arribar a perdre —a part del material— és tan personal, que en fa complicada la valoració. Ara, el que cobren un bon grapat de gent —futbolistes inclosos—, no perquè siguin millors o pitjors en el que fan, sinó pel simple fet de bellugar masses, és quelcom més que insultant, del tot irreverent.
Em penso que les indemnitzacions, finalment, són una mica més elevades. Però el patiment d’aquesta gent no té preu, per la qual cosa, sempre seran insuficients. El que cobren els futbolistes sempre m’ha semblat pornogràfic.
Sí, sembla ser que són bastants més diners. Llàstima que ni tots els diners del món serien suficients per pagar allò que no es pot comprar: records, fotografies, moments…
Tu no ho has dit, segurament per prudència o per discreció, però ja ho dic jo: injustícia.
I ets tu qui ens ajudes a reflexionar, aina, i a més amb una prosa exquisida.
Bona nit, maca.
6 mil miserables euros per tota una vida destruida sota la runa????
No són 6.000 euros sino més de 40 milions de ptes, un pis nou de trinca, dietes, gratificacions…A mi si em roben el cotxe la companyia d´assegurances m’en compra un i prou, no dos. Clar que es trist que hagin perdut el pis, però ja está bé que els hi tornin un de nou i els hi paguin el mal fet, hi ha molta gent que está pitjor no?. Ells treuen el máxim aprofitant el merder polític, però tampoc cal exagerar eh. Potser soc dur, però estic tip de manipulacions, és com el tema de les Victimes del terrorisme: cada setmana homenatges, medalles,congresos, simposiums,conferències i la competició entre PP i PSOE sobre a veure «quien les da mas cariño»… Resumint, a mi em fa més llastima l’avia que es veïna de casa que cobra una misèria i les passa putes i ella no surt a la tele ni fa manis ni surt el Rajoy,el Zapatero, el Piqué i tota la patuleia expresant-li «su más sincero cariño y comprensión»…res, es que de vegades m´emprenyen :)
fa uns pocs anys la societat civil isque al carrer dia si dia no per dir ben clar als politics que els números i estadistiques no són xifres sinó persones, que senten, que volen viure i conviure amb altres `persones i que es preocupen pels altres que no poden viure amb dignitat. Malgrat que la guerra deixa morts, altres guerres mñés properes deixen morts en vida. Qui no té per a pagar-se un lloguer viu en un magatzem abandonat, en una cambra amb 10 persones més o al carrer. Quina societat som si permetem que persones no hi puguen viure e¡amb dignitat. Els 6000 euros o 60000 tan s’hi val, no poden substituir una vida perduda.