m i t j a n i t

Ja fa un mes exacte que vaig obrir aquesta petita finestra virtual. Li vaig posar MiTjaNit perquè és l’hora del dia en que s’uneixen dos dies diferents, tal com un moment màgic, com aquella història dels dos amants que havien de restar separats, la Nit i el Dia, a qui els déus van concedir els eclipsis perquè es poguessin unir i festejar el seu amor. D’aquesta manera la mitjanit simbolitza alegria, per la unió tan esperada; però també tristesa, per una separació que no poden defugir. Ells han après a aprofitar el moment, tal i com jo intento fer.

I fa un mes, tal i com Frodo va parlar als elfs després de descobrir-los i conviure-hi, la veritat és que no m’esperava tanta amistat com la que m’heu demostrat. Només haver-la trobat ja fa que el mal hagi esdevingut un gran bé. Veure el número de visites a que ha arribat aquesta finestra m’alegra moltíssim, igual que veure els vostres comentaris a cada article. Per això us vull donar les gràcies, perquè sou tots vosaltres els que heu ajudat a fer que això rutlli: moltes gràcies!! alguns per ser-hi sempre des de temps immemorials i ser-hi aquí també, per ser fantàstics i bons amics; d’altres per ser els primers dípics que vaig (em van) conèixer i perquè els he (m’han) seguit coneixent; per els que han fet sorgir en mi allò que realment importa, el valor de l’amistat i el companyerisme; als que estant sempre en el lloc oportú amb la paraula adequada; als que tenen sensibilitat i poesia; a aquells que han fet que la meva vida hagi valgut la pena en molts sentits [;)]; pels que m’he pogut llegir en els seus escrits; als que m’han enllaçat; als que són tal com són i es deixen veure cada vegada més; i als que només han passat per aquí.

Una abraçada ben tendra.

*cita: El Senyor dels Anells. Les Dues Torres. JRR Tolkien

Tweet