Qui ho havia de dir, però de cop i volta ens veurem (o ja ho estem) immersos en un espiral de bogeria que no sabrem d’on ha sorgit per celebrar que un any s’acaba i un altre en comença. I què té això d’especial, us preguntareu? Res, una excusa com un altre per celebrar que seguim vius, o continuem sent persones, o que volem seguir fent coses interessants pels altres i per nosaltres mateixos. Jo només vull celebrar que no vull celebrar res… I amb això no sé perquè m’he recordat d’un escriptor que em va enlluernar ben bé fa un any, en Mario Benedetti, i vull utilitzar un dels poemes que ha escrit per desitjar-vos el millor, ara i sempre, avui i demà.
Memorándum
Uno llegar e incorporarse el día
Dos respirar para subir la cuesta
Tres no jugarse en una sola apuesta
Cuatro escapar de la melancolía
Cinco aprender la nueva geografía
Seis no quedarse nunca sin la siesta
Siete el futuro no será una fiesta
Y ocho no amilanarse todavía
Nueve vaya a saber quién es el fuerte
Diez no dejar que la paciencia ceda
Once cuidarse de la buena suerte
Doce guardar la última moneda
Treze no tutearse con la muerte
Catorce disfrutar mientras se pueda
Un munt d’abraçades, d’aquelles que donen caliu en una nit freda.
Comments (8)
Quinze poder viure en llibertat
Setze viure sempre estimant
Disset viure, viure, viure… al màxim
Una Super Abraçada, estaràs amb mí aquesta nit!
Montserrat
Vint-i-u somriure perquè sí
vint-i-dos no ploris sense mi
vint-i-tres que tothom sigui ell mateix
vint-i-quatre, els adéus poden unir
dos mil cinc, supera-ho amb escreix!
Simplement….genial. Ja parlarem, ja…Petons molt forts i sincers!!
vint-i-sis, no mirar enrera amb recança
vint-i-set, encarar el demà amb esperança
El poema de Mario Benedetti és senzillament genial. Una abraçada i feliç any nou!!!
Molt, molt, molt maco el poema. Una abraçada d’aquestes tan especi,als que tu ens envies.
Molt bo el poema! I que este any hi hagi la màxima felicitat per al màxim número de persones!!!!!
Un poema molt bonic, et desitjo moltíssima felicitat per aquest 2005.