La paciència s’acaba… sempre s’acaba. És com totes les coses imprescindibles de la vida, que quan les necessites i vas a cercar-les descobreixes que no et vas recordar de comprar-ne un altre pot, de mida familiar, és clar.
Comprar-la, com dirien els rics i els necis, que tot allò que és important té un preu i jo el puc pagar. Doncs sàpiguen, senyors meus, que jo no poso etiquetes penjant de les persones ni d’allò que considero necessari en el meu rebost particular, i encara menys puc creure que un tros de paper decolorat pot arribar a solucionar els meus buits.
La paciència es riu de nosaltres, mentre ens assenyala despreciant-nos quan algú ens la recomana, perquè ella ve quan vol i no fa mai concessions. Ella és magnànima, amb la paella pel mànec, és ella la que ens tria a nosaltres i no pas nosaltres els que l’escollim.
És una llàstima que tothom no tingui un rebost ple de potets útils, amb un de ben gran a primera fila omplert de paciència. No en tindreu pas una mica?
Comments (5)
Avui mateix he escoltat, per primera vegada, la cançó en català de la cançó aquesta d’en Gerard Quintana. De fet l’estic tornant ha escoltar ara mateix.
Molt recomanable.
I tant que voldria un bon pot de paciència! Avegades no sé d’on la trec, però al final sempre l’aconseguiexo.
…bueno, sempre, sempre, tampoc.
Sempre quan pensem que ja hem acavat les existencies de paciencia, que farem curt, que ja no hi ha qui aguanti, llavors cal buscar i remenar en el rebost i al darrera de tot amagat i ple de la pols de l’oblid apareix el pot de «paciencia en cas d’emergencia»
La paciència sempre s’acaba, és com els bombons nestlé.
Paciència és observar com un nen petit posa, amb les dues mans, ketchup en un munt de patates fregides. Paciència és estar tanta estona esperant mirant un rellotge de paret que comences a pensar que el rellotge no es mou (està espatllat) però, no et desesperes, sino estaries perdent la paciència.
La paciència, de fet, és una lluita constant, escrivim al Comitè Olímpic perquè l’inscriguin com a esport per a Pekin 2008?? Podríem, però no ho farem, serem pacients: un dia ja passarà.
Doncs jo de potets d’aquests en necessitaria un munt…Ara mateix estic fins els nassos de tot i tothom…Avui m’han acabat la paciència…millor me’n vaig al llit…
Sovint s’en necessita molta de paciència, fins i tot quan creiem que se’ns esgota, n’hem de tenir més i més.
L’experiència ens fa adonar que és un gran bé, tenir-ne i que no s’acabi…