m i t j a n i t

últimament m’acompanya una sensació estranya, perseguidora, d’aquelles on em trobo coses que estava esperant, missatges que llegeixo que ja havia pensat que s’escriurien, llocs que recordo haver construït tot i no haver-hi estat, i fins i tot pensaments que es repeteixen en la meva memòria. Una sensació estranya. Em nego a creure en les coincidències, ja ho he dit altres vegades, potser només em queda creure en els dejà vu, tantes vegades literats i cinematografiats, i ara apareguts en la meva modesta vida. I després diuen que la vida és una sorpresa continua… carai. Avui he decidit quedar-me molta més estona que l’estipulada en el meu conveni entre jo i la meva responsabilitat enredada entre els llençols. Trenquem la rutina, i potser la sorpresa ens arriba per algun lloc. Escollim un disc a l’atzar, que no sigui dit, perquè ens acompanyi a l’hora d’esmorzar. Però no ha pogut ser, ha hagut de sortir aquell que teníem al cap tot ahir amb tota la seva força. I penses que si realment una part de tu és tant forta com per escollir-lo a ell d’entre tots els altres bé es mereix una oportunitat,

these wounds won’t seems to heal
this pain is just too real
there’s just too much that time cannot erase

Comences a creure que tens un problema amb el destí, que després d’anys dient que no existeix s’ha cansat de la teva falta de respecte i t’ha enviat uns quants senyals perquè et vagis fent a la seva idea. És veritat que la meva vida ha estat programada? O millor encara, és veritat que la puc desprogramar? Com diria el meu amic sergi, els sociòlegs només hem après a fer preguntes… què hi farem… Però quan tot es veia cada vegada més fosc et trobes amb el diari obert llegint un article del teu paio-periodista-escriptor-noctàmbul preferit dient allò que tu haguessis volgut dir quan encara no havies ordenat les paraules. Un article que vull compartir amb vosaltres, perquè jo també vaig estar a Gràcia, i vaig llegir aquella pancarta abans d’un concert de la festa alternativa on es reclamava venjança, i vaig tornar a sentir el regust de la por i la ira

* s’endinsa per les orelles My Immortal Evanescence

Tweet