Ahir una amiga i companya de viatge em va fer recordar un llibre que em va fer endinsar en un món desconegut. Un llibre que, a més d’emocionar-me llegint-lo em va emocionar comprant-lo. Perquè quan un llibre cau a les teves mans no el pots deixar escapar, encara que tinguis una pila de feina per fer, encara que tinguessis un mal dia i no estiguessis per orgues, encara que et pensessis que no et podia alegrar ningú. Doncs no. Aquell dia compartia un cafè amb una amiga, aquesta companya de pensaments i xerrades internàutiques, en un bar desconegut però que em va resultar agradable només entrar-hi. El dia semblava anar millor, entre la conversa i el propi ambient que m’envoltava. I en aquella situació de quasi èxtasi va arribar un paio que em va encolomar el seu llibre, un paio que escriu els seus propis llibres, els edita i es passeja pels bars i altres cases per poder vendre’ls.
Aquell dia va triomfar. Miraves a les taules i veies que cada ocupant sostenia un llibre, i jo era una d’aquests. I llavors descobreixes com en el dia menys esperat un desconegut et pot fer aparèixer un somriure. O dos, quan acabes de llegir el llibre i veus que aquells euros han estat amortitzats. Les paraules, com moltes d’altres coses, ens omplen de vida i d’idees noves que fan que nosaltres, simples éssers mortals, puguem passar els nostres dies amb una mica més d’energia. Fan que esperis les pròximes amb els braços oberts perquè impregnin en tu tot el seu potencial.
I ara, el que les paraules i els llibres trobats amb sort em fan pensar és en aquesta aventura «dípica», la de compartir paraules amb gent desconeguda i la de poder llegir-les en els altres. I m’agrada aquesta sensació, m’agrada compartir-la i m’agrada expressar-la. Estigueu atents, perquè qualsevol dia alguna paraula us vindrà a cercar i no us en podreu escapar. I estareu contents que així sigui.
* coneixent Molly Victoriano Rodríguez (pregunteu per ell en cada bar…)
Comments (2)
És genial descobrir que petits detalls i trobades et poden canviar el dia…o els dies. La lectura sempre ha sigut per mi la millor manera de curar-me de qualsevol mal i cuidar-me, per això trobo fins i tot terapèutic qualsevol llibre absorvent (pels mals de l’anima, per això…). Espero que continuem tenint trobades amb gent desconeguda que ens omplin tant…Petons preciosa!
Jo també froeixo cada cop que agafo un llibre que m’enganxa, cada cop que entro en una llibreria, cada cop que passejo enmig dels llibres per una biblioteca.
Ah, quin plaer el de les paraules.