… musicals (engalipada per la blanquita): 1. tamany total dels arxius de música del teu ordinador: pocs, molt pocs… nuls quasibé, tret d’un parell de cançons que em van passar un parell d’amics pel msn (per més concreció, en flop! i na sly: gràcies!). La tecnologia no és el meu fort, i ara encara menys […]
ja fa dies que no passo per aquí… massa dies.. La principal causa és el segrest del meu ordinador per part d’un informàtic del qual començo a sospitar de la seva professionalitat. Però n’hi ha una de secundària que de ben segur té relació amb aquella nota de socors escrita dies enrera i amb el […]
a vegades t’aixeques del llit que ja hi vols tornar. Massa vegades, de fet. Però avui he intentat fer una excepció i fer veure com si el món realment hagués canviat, i ja no estigués cansada, i ja no volgués tornar a dormir, i tingués forces per aguantar el dia, i pogués decidir allò que […]
tot el meu dia ha estat una clara referència a tota la setmana, però esclar, amb un afegit: avui és diumenge… I’m sitting’ here in the boring room It’s just another rainy Sunday afternoon I’m wasting my time, I got nothing to do I’m hanging around, I’m waiting for you But nothing ever happens and […]
quan ahir em va sorprendre el març entrant per la finestra també em va sorprendre una altra cosa, amb tanta o més força que la simple notícia del canvi de mes. La meva memòria es va recordar d’allò que volia preparar per un dia com avui, per un dia com demà. Volia escriure un petit […]
moltes setmanes passen lentament, i aquesta no és una excepció, amb els dies plens d’igualtats i de persones irreals fent de tu algú amb futur. Parets sense personalitat t’acullen cada tarda mentre la teva ment intenta traspassar-les per poder gaudir de les branques dels arbres que piquen la finestra o d’aquella lluna que es dibuixa […]
xafardejant per disquets antics plens de pols he pogut recuperar la lletra d’una petita cançó… cada vegada que la llegeixo la canto amb la seva melodia i em transporta més lluny del que mai he viatjat amb les notes I hear the voice of the white rose flame of emotions, dance before my eyes in […]
quan arribes a casa amb el cansament de tot el dia només pots estirar-te al llit. Per alguna raó, i no vols pensar quina, decideixes posar música al moment, al teu moment, a aquest que ja fa dies que dura por de parlar, de dir alguna cosa que no et pugui agradar, de deixar anar […]
a l’arribar aquesta tarda a casa, més d’hora del que m’és habitual, m’ha semblat que estava diferent. M’he notat més lleugera, potser, o més descansada, tal vegada, o potser fins i tot m’he sentit més relaxada. Terriblement relaxada les paraules no valen res silencis penjats sobre les parets només podia pensar en retrobar la comoditat […]
la primera vegada que vaig escoltar aquesta cançó vaig saber que res seria com abans. Vaig haver de parar, d’estar-me totalment quieta, seient al braç del sofà vaig fixar la mirada en un punt en blanc de la paret, res no dura gaire em moc, no sóc d’enlloc d’aquest país d’aire només podia sentir la […]
